Cerqueu el Senyor, ara que es deixa trobar; invoqueu-lo, ara que és a prop.
Que els injustos abandonin els seus camins, i els homes malèfics, els seus propòsits; que es converteixin al Senyor i s’apiadarà d’ells, que tornin al nostre Déu, tan generós a perdonar.
Perquè els meus pensaments no són els vostres, i els vostres camins no són els meus, diu l’oracle del Senyor. Els meus camins i els meus pensaments estan per damunt dels vostres tant com la distància del cel a la terra.

Is 55,6-9

Salm Responsorial

Sl 144,2-3.8-9.17-18 (R.: 18a)

Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Filips
Germans, tant si surto amb vida d’aquesta presó com si he de morir, sé que Crist serà glorificat en el meu cos. Perquè per a mi, viure és Crist, i morir em seria un guany.
Però quan penso que mentre continua la meva vida puc fer un treball profitós, no sé pas què escollir; em trobo pres per aquesta alternativa: d’una banda, el meu desig és morir ja per estar amb Crist, cosa incomparablement millor; però d’altra banda, pensant en vosaltres, veig més necessari que continuï la meva vida corporal.
Ara, a vosaltres, us demano solament això: que porteu una vida digna de l’evangeli del Crist.

Fl 1,20c-24,27a

Lectura de l'evangeli segons sant Mateu

En aquell temps, Jesús digué als deixebles aquesta paràbola:
«Amb el Regne del cel passa com amb un propietari que sortí de bon matí a llogar treballadors per a la seva vinya: va fer tractes per un jornal, i els envià a la seva tasca.
Sortí altra vegada a mig matí, en trobà d’altres a la plaça sense feina i els digué: “Aneu també vosaltres a la meva vinya; us pagaré el que sigui just.” I ells hi van anar. Pels volts de migdia i a mitja tarda, tornà a sortir i va fer el mateix.
Una hora abans de pondre’s el sol encara en trobà d’altres i els digué: “Què feu aquí tot el dia desvagats?”
Ells li contesten: “És que ningú no ens ha llogat!” Els diu: “Aneu també vosaltres a la meva vinya.”
Al capvespre, l’amo de la vinya digué a l’encarregat: “Crida els treballadors i paga’ls el jornal. Comença pels qui han vingut més tard i acaba pels primers.” Vingueren, per tant, els qui feia una hora que treballaven, i cobraren el jornal sencer.
Quan tocava als primers, es pensaren que cobrarien més, però van cobrar el mateix jornal. En veure això, rondinaven i deien al propietari: “Aquests darrers han treballat només una hora i els pagues igual que a nosaltres, que hem hagut de suportar tot el pes de la jornada i la calor.”
Ell va respondre a un d’aquests: “Company, quin mal t’he fet? No havíem fet tractes per un jornal? Doncs pren el que et toca i vés-te’n. A aquest darrer jo li vull donar igual que a tu. Que no puc fer el que vull a casa meva? Tens enveja perquè jo soc generós?”
Així els darrers passaran a primers, i els primers, a darrers.»

Mt 20,1-16a

"Els meus pensaments no són els vostres"

De vegades, sota capa de justícia, en realitat s’hi amaga l’enveja i la incapacitat d’acceptar la generositat quan afecta els altres. Ho veiem en la paràbola d’avui. Un propietari surt de bon matí a llogar treballadors per a la seva vinya fent tractes per un jornal. Però surt també a mig matí, pels volts de migdia i a mitja tarda i fins i tot una hora abans de pondre’s el sol. A l’hora de cobrar l’amo diu a l’encarregat: Comença pels que han vingut més tard i acaba pels primers. Ja sobta això. Però encara més quan vingueren els que feia una hora que treballaven i cobraren el jornal sencer. Això va suscitar en els primers treballadors l’esperança que cobrarien molt més, però van cobrar el mateix jornal. I llavors la protesta: Aquests darrers han treballat només una hora i els pagues igual que a nosaltres. Però com diu l’amo: No havíem fet tracte per un jornal? Doncs pren el que et toca i ves-te’n. L’amo no comet cap injustícia; simplement és molt generós amb els últims que no mereixerien tant. I això és el que no entenen els primers treballadors. Ens passa a nosaltres: creiem que tenim més drets que ningú; som de la primera hora i oblidem les paraules de Jesús: Tens enveja perquè jo soc generós? Déu no és injust mai però és molt generós amb aquells que no tindrien dret a esperar res. Tot és fruit de l’amor de Déu, igual per a tots, generós amb tothom. No són les nostres obres el que compta sinó l’amor total de Déu. No tenim mèrits davant Déu. Així es compleix el que diu la primera lectura: Els meus pensaments no són els vostres i els vostres camins no són els meus. Els meus camins i els meus pensaments estan per damunt dels vostres tant com la distància del cel a la terra. Pau a la segona lectura es planteja què és millor: morir i trobar-se amb Crist o continuar ajudant els cristians aquí a la terra. La seva única preocupació és Crist: Per a mi, viure és Crist i morir em seria un guany. Però no parla de recompenses, sinó de ser fidel a la seva missió i d’ajudar les comunitats cristianes amb total desinterès.

Mn. Jaume Pedrós

Música Sacra

Con el nombre de Música Sacra agrupamos las obras musicales cristianas que a lo largo de la historia han creado los grandes compositores para destacar la obra de Dios. Nació en Europa en la Alta Edad Media con los ritos cristianos en el ámbito de las iglesias. Los antiguos cantos medievales dieron paso a las Misas y Cantatas del Barroco.

La época dorada de la música religiosa se inicia con los cantos gregorianos, alcanzan la mayoría de edad con Johann Sebastian Bach, continúa con Mozart y finaliza con las Misas de Beethoven. Mas tarde la musica sagrada deja de tener tanta importancia en la vida social y los compositores se acuerdan de ella excepcionalmente.

Glória de Vivaldi	Réquiem de Mozart	Passió segons sant Joan. Bach
El Messies de Händel I	El Messies de Händel II	El Messies de Händel III
La Passió segons sant Mateu I	La Passió segons sant Mateu II	Messa da Réquiem de Verdi